L’estat dels ajuts i els ajuts de l’estat espanyol al comerç i l’hostaleria catalans al 2023
Vam començar a escriure aquest article al març del 2020, quan va esclatar la pandèmia. Tres anys després, el completem amb una revisió de les previsions fetes i un clam a la manca d’ajuts directes, de suport econòmic real, que l’estat espanyol ha proveït al comerç i l’hostaleria catalans.
El març del 2020 a Eixos.cat disposàvem d’un mapa força complet de tots i cada un dels establiments comercials de Catalunya, que havíem visitat i classificat fent treball de camp en els darrers anys, del qual cap administració pública, catalana o espanyola, disposava.
En un primer moment, vam calcular quin podria ser l’impacte del tancament obligatori de negocis derivat de les mesures de confinament.
D’aquest càlcul en van sortir conclusions importants. La primera, que hi hauria un percentatge important de negocis que, en cas de no rebre cap ajut directe durant els mesos de confinament, ja no obririen. La segona, que l’hostaleria i la restauració, junt amb el lleure i la cultura, serien els sectors comercials més perjudicats. I, també, que els centres de ciutat, les àrees més comercialment atractives, patirien més que les àrees perifèriques.
Al març del 2021, vam elaborar un segon càlcul, fent servir les mateixes dades del mapa d’establiments comercials catalans. Vam avaluar quins ajuts serien necessaris per a compensar la interrupció de l’activitat que la pandèmia havia suposat a l’activitat comercial. I vam contrastar el càlcul amb els ajuts reals que havia donat l’estat espanyol, responsable subsidiari de la gestió feta i les decisions preses i, per tant, responsable en bona mesura del perjudici causat a l’activitat econòmica com a conseqüència de les restriccions imposades durant la pandèmia.
Les previsions que vam fer a partir del mapa d’establiments comercials de Catalunya es van complir totes, tret d’una. Vam subestimar la capacitat de regeneració del comerç i l’hostaleria catalans en un entorn tan advers com aquest i sense rebre cap ajut directe de l’estat espanyol. Almenys, res que resulti mínimament comparable al que han rebut el comerç i l’hostaleria de la resta de països de la Unió Europea.
Quan revisem els ajuts finalment donats directament al petit negoci, que constitueix el 99% del teixit comercial i hostaler, veiem que, tret dels 2.000 € que la Generalitat de Catalunya va ingressar directament al compte dels autònoms que ho van demanar, aquests han vingut en forma d’aval per a crèdits bancaris.
És a dir, que l’estat espanyol, de fet, no ha posat un sol euro directament en els petits negocis. Ha avalat préstecs bancaris per valor de 69,6 mil milions a través del Instituto de Crédito Oficial (ICO), concedits en un 98% a pimes i autònoms, que els negocis hauran de tornar amb interès.
A finals de 2021 l’UE va posar a l’abast dels estats membres un fons de 723,8 mil M d’euros. D’aquests, 70 mil Milions a disposició de l’estat espanyol. Doncs bé, a inicis de 2023, un any i mig després, dels 70 mil milions europeus, escassament 3 mil havien arribat a Catalunya (un 4% del total quan, recordem, Catalunya representa el 16% de la població espanyola i un 20% del PIB).
Això sí, cap d’aquests milions ha arribat en forma d’ajut directe ni d’euros ingressats al compte de les empreses catalanes, sinó com a «val de compra» de solucions tecnològiques, dins d’un catàleg de solucions oferts per empreses tecnològiques, prèviament aprovat per Madrid. I amb una quantitat de burocràcia justificativa per a les empreses que demanen l’ajut que, en cap cas, resulta menyspreable i que, en la majoria de casos resulta, fins i tot, dissuasori de demanar l’ajut.
Fet un resum de la situació, quan tot just encetem el quart trimestre del 2023, a continuació podreu llegir l’article de resum que vam publicar al 2022, que exposa el detall dels càlculs fets.
Mapa del tancament de negocis 2020-2021
Fins a un 40% dels establiments comercials i hostalers catalans podria tancar definitivament com a conseqüència de l’impacte de la covid19.
D’acord amb el cens d’establiments comercials realitzat per Eixos.cat mesos abans de la pandèmia, a Catalunya hi havia més de 125.000 establiments actius, i uns 30.000 locals tancats o buits.
Mapa d’establiments comercials de Catalunya a finals de 2019. Cada punt vermell representa un local comercial, actiu o tancat.
Aquests 125.000 establiments donaven feina directa a més de mig milió de treballadors (526.527 segons els nostres càlculs).
Amb una ocupació de locals comercials que, de mitjana, fregava el 80% (IATC 77,39), Catalunya es trobava en un escenari de relativa bona salut comercial (el 80% d’ocupació és el llindar del principi de desertificació).
Durant el període de confinament, només el 15% dels establiments comercials catalans eren essencials i van poder obrir. Els negocis essencials que eren a dins de centres comercials també van haver d’aturar l’activitat. Això va suposar un tancament temporal de gairebé el 90% dels establiments.
La reobertura post-confinament ha estat amb restriccions d’aforament i limitacions horàries per almenys un 50% dels negocis.
Van obrir amb fortes limitacions, especialment, l’hostaleria (18,1%), els equipaments per a la persona (14,6%) i els serveis de cultura i lleure (4,3%) i tots els negocis instal·lats a centres comercials.
Mapa dels negocis essencials i no essencials de Barcelona i rodalies. Punts blancs, negocis essencials. Punts vermells, no essencials.
Risc de tancament
Aquestes són les conclusions principals de l’informe realitzat per Eixos.cat, a partir d’aplicar el model EIXOS / MIT d’avaluació del risc de tancament de les activitats comercials per impacte de la covid19.
L’aplicació de les mesures de confinament i distanciament social per aturar la pandèmia, i també per la percepció de risc de contagi per part dels usuaris, té conseqüències directes sobre el tancament de negocis.
El factor de risc s’aplica de forma diferent a cada categoria comercial, i es tradueix com a percentatge de probabilitat de tancament. Així, la restauració és l’activitat amb un risc més elevat de tancament (entre 45% i 65%). Les farmàcies i el quotidià alimentari són activitats amb un risc menor (entre 6% i un 26%).
| Categoria | Baix impacte | Alt impacte |
| Hostaleria i restauració | 45% | 65% |
| Serveis comercials | 26% | 46% |
| Equipaments per a la persona | 15% | 35% |
| Altres | 15% | 35% |
| Cultura i lleure | 9% | 29% |
| Quotidià alimentari | 6% | 26% |
| Serveis al vehicle privat | 3% | 23% |
| Equipaments per a la llar | 5% | 18% |
Taula amb l’estimació del risc de tancament d’establiments per a cada categoria comercial.
Gràfic dels sectors d’activitat comercial catalans. La intensitat del vermell indica el risc de tancament associat al sector.
L’impacte en l’atur
Per tal de fer l’estimació de l’ocupació dedicada específicament al comerç i l’hostaleria hem fet servir una metodologia diferent a l’habitual.
Normalment es fan servir les dades provinents de la Seguretat Social, que són dades que fan de mal desagregar i que no permeten saber amb exactitud quants dels autònoms o assalariats són realment treballadors d’un establiment comercial concret. Entre d’altres coses perquè, a partir de les dades fiscals de les que disposa l’administració pública, és impossible obtenir un mapa acurat dels establiments comercials del territori.
Mapa dels treballadors del comerç i l’hostaleria a l’àrea metropolitana de Barcelona. Cada punt blanc representa un treballador
La metodologia de càlcul que proposem fa exactament el contrari: parteix de l’establiment concret que ha estat visitat, classificat i geolocalitzat, i en fa una estimació del nombre de treballadors en funció de la superfície en m² i del tipus d’activitat de l’establiment.
Així, un restaurant tindria, de mitjana, fins a 6 treballadors per cada 100 m² d’establiment. Un concessionari de cotxes, d’altra banda, en tindria només 2 per cada 100 m².
Detallem aquests coeficients a la taula següent:
| Categoria | Treballadors / 100 m² |
| Equipaments per a la persona | 5 |
| Equipaments per a la llar | 2 |
| Cultura i lleure | 1 |
| Quotidià alimentari | 3 |
| Hostaleria i restauració | 6 |
| Serveis comercials | 5 |
| Serveis al vehicle privat | 2 |
| Atres | 2 |
Taula de relació del número de treballadors per cada 100m2 d’activitat.
Per simplificar els càlculs, hem suposat que la mida mitjana dels establiments comercials i d’hostaleria de Catalunya és de 100m². En realitat, la mida mitjana que ens apareix a molts dels càlculs cadastrals que fem habitualment a Eixos.cat és una mica superior, al voltant de 120m², però comptem que als locals hi ha espais d’emmagatzemament, lavabos i algun altre espai mort, on no es desenvolupa pròpiament l’activitat.
| Establiments | Baix impacte | Alt impacte | |
| Equipaments per a la persona | 18.038 | 15.332 | 11.725 |
| Equipaments per a la llar | 8.372 | 7.953 | 6.865 |
| Cultura i lleure | 5.321 | 4.842 | 3.778 |
| Quotidià alimentari | 15.007 | 14.107 | 11.105 |
| Hostaleria i restauració | 22.373 | 12.305 | 7.831 |
| Serveis comercials | 41.835 | 30.958 | 22.591 |
| Serveis al vehicle privat | 6.102 | 5.919 | 4.699 |
| Atres | 6.817 | 5.794 | 4.431 |
| Total | 123.865 | 97.211 | 73.024 |
Taula de la variació del nombre d’establiments per a cada categoria comercial segons el model Eixos / MIT per a dues hipòtesis d’impacte: baix i alt.
| Categoria comercial | Treballadors | Baix impacte | Alt impacte |
| Equipaments per a la persona | 90.190 | 76.662 | 58.624 |
| Equipaments per a la llar | 16.744 | 15.907 | 13.730 |
| Cultura i lleure | 5.321 | 4.842 | 3.778 |
| Quotidià alimentari | 45.021 | 42.320 | 33.316 |
| Hostaleria i restauració | 134.238 | 73.831 | 46.983 |
| Serveis comercials | 209.175 | 154.790 | 112.955 |
| Serveis al vehicle privat | 12.204 | 11.838 | 9.397 |
| Atres | 13.634 | 11.589 | 8.862 |
| Total | 526.527 | 391.777 | 287.644 |
Taula de la variació del nombre de treballadors per a cada categoria comercial segons el model Eixos / MIT per a dues hipòtesis d’impacte: baix i alt.
Segons les dades d’ocupació publicades per Idescat, a Catalunya el darrer trimestre de 2020 hi havia prop de 3,4 M de treballadors. D’aquests, 2,5 M treballadors ho eren a la categoria de Serveis, que és la que engloba el comerç i l’hostaleria.
El mig milió llarg de treballadors del comerç i l’hostaleria representen gairebé un 16% de la massa total de treballadors catalans, i un 21% dels treballadors de la categoria de Serveis.
| 4T 2020 | Baix Impacte | Alt Impacte | |
| Ocupació (Idescat) | 3.340.600 | 3.205.850 | 3.101.717 |
| Treballadors comerç i hostaleria | 526.527 | 391.777 | 287.644 |
| Treballadors comerç i hostaleria (%) | 15,76% | 12,22% | 9,27% |
| Variació treballadors | -134.750 | -238.883 | |
| Variació treballadors (%) | -4,03% | -7,15% |
És molt o poc? Comparativa amb la crisi del 2008
D’acord amb les xifres d’Idescat, a l’anterior gran crisi econòmica, la del 2008, l’ocupació va caure de 3,58 M a 3,29 en només un any. Una caiguda d’un 8% total, com a suma de tots els sectors.
A partir de les dades d’aquest informe, podem dir que la caiguda de l’ocupació catalana provinent només d’un dels sectors, el del comerç i l’hostaleria, que l’Idescat inclou dins del calaix de sastre «Serveis», per sí sola, ja suposaria el 7,15% de la caiguda total de l’ocupació a Catalunya.
És a dir que, en termes de la totalitat de l’ocupació catalana, la pèrdua de llocs de treball com a conseqüència del tancament de botigues, bars i restaurants, ja suposaria gairebé el 90% de la pèrdua d’ocupació total que Catalunya va patir al 2009.
Cal tenir en compte, és clar, que la caiguda d’un sector sempre ve acompanyada del deteriorament dels altres que, d’una manera o altra, hi estan lligats.
Per tant, resulta molt directe i fàcil de dir que, com a mínim, ens trobem a un escenari de crisi econòmica de la mateixa intensitat que al 2009.
Ara bé, la caiguda del 8% de l’ocupació que va tenir lloc al 2009 no va venir només del sector de la construcció, que va perdre uns 150 mil treballadors entre 2008 i 2010, aproximadament el 50% de la caiguda de l’ocupació total. Sinó que va estar repercutida en diversos sectors de l’economia, i es va fer sentir als serveis i també a la indústria.
Això vol dir que, per efecte de vasos comunicants, cal esperar una caiguda de l’ocupació també a d’altres sectors, encara per quantificar, principalment a la resta de serveis, la construcció i la indústria.
Quins ajuts?
A partir de les dades d’establiments reals emprades en aquest informe, hem volgut fer una estimació de quin podria ser el cost mínim aproximat de l’obertura de persiana dels establiments catalans durant un any.
Entenem que una política seriosa d’ajut al petit negoci hauria de tenir aquests números ben presents a l’hora de prendre decisions sobre el tancament temporal de negoci i les restriccions en la seva capacitat d’operar.
I, sobretot, a l’hora de decidir els recursos públics que es dediquen a prevenir el desastre financer i a facilitar la recuperació econòmica post-pandèmia.
Per tal de fer els càlculs, hem suposat el cost mínim d’obertura de persiana d’un establiment de 100m² i 4 treballadors, a més de l’emprenedor propietari del negoci.
| cost unitari (mensual) | unitats | cost total | |
| Autònom (propietari del negoci) | 1.800 € | 1 | 1.800 € |
| Assalariat (salari brut) | 1.400 € | 3 | 4.200 € |
| Lloguer | 1.000 € | 1 | 1.000 € |
| Consums | 500 € | 1 | 500 € |
| Taxes | 100 € | 1 | 100 € |
| Gestoria | 200 € | 1 | 200 € |
| Finançament | 500 € | 1 | 500 € |
| Total mensual | 8.300 € | ||
| Total anual | 99.600 € | ||
| Total mensual (sense assalariats) | 4.100 € | ||
| Total anual (sense assalariats) | 49.200 € |
Taula de costos mínims aproximats que ha d’assumir un establiment català de 100m2 i 4 treballadors quan obre durant un mes.
A partir d’aquesta estimació per a un sol establiment, podem veure els imports totals que això suposa si ho escalem a tota Catalunya:
| Tipus d’activitat | establiments | cost mensual | cost anual | cost mensual (sense assalariats) | cost anual (sense assalariats) |
| Essencial | 15.007 | 124.558.100 € | 1.494.697.200 € | 61.528.700 € | 738.344.400 € |
| No Essencial | 108.858 | 903.521.400 € | 10.842.256.800 € | 446.317.800 € | 5.355.813.600 € |
Taula de costos mínims de funcionament dels establiments comercials i d’hostaleria per mes i any.
Amb aquests càlculs ja és possible fer una estimació de l’import d’un hipotètic ajut que tingui com a objectiu permetre els negocis seguir funcionant i no haver de tancar com a conseqüència de no poder facturar i haver de continuar fer front a les despeses de funcionament.
En una primera hipòtesi a «l’alemanya», hem suposat que un estat preocupat i conscient del que suposa l’obligació d’aturar una activitat per causes externes i alienes a l’economia estaria disposat a cobrir fins a un 100% del cost de funcionament del negoci durant 12 mesos. En realitat, el govern alemany ha cobert el 70% de la facturació dels negocis durant l’any anterior a l’any de les pèrdues per la pandèmia. Cal tenir en compte, a més, que l’estat espanyol és l’estat de la UE que menys recursos ha destinat als ajuts directes a petits negocis durant la pandèmia. Segons el Banc Central Europeu, l’estat espanyol ha destinat un 1,3% del PIB als ajuts directes, molt lluny de la mitjana del 4% del PIB de la resta d’estats de la UE.
Així, tindrem:
| Ajut «alemany» | |
| Cobertura | 100% |
| Mesos | 12 |
| Total unitari mensual | 8.300 € |
| Total unitari període | 99.600 € |
| Total període | 10.842.256.800 € |
| Total unitari mensual (sense assalariats) | 4.100 € |
| Total unitari període (sense assalariats) | 49.200 € |
| Total període (sense assalariats) | 5.355.813.600 € |
És a dir que, per a donar una cobertura financera mínima i evitar així el tancament massiu de negocis, l’estat hauria de destinar, com a mínim, entre 10 i 11 milers de milions d’euros als ajuts al petit negoci.
Suposant que el 100% dels treballadors quedés cobert pels Expedients de Regulació Temporal de l’Ocupació de la seguretat social l’estat espanyol, la Generalitat de Catalunya hauria de destinar entre 5 i 6 milers de milions d’euros al 2021 a cobrir la resta de l’ajut.
Això, recordem, només per cobrir el funcionament dels establiments comercials i l’hostaleria.
David Nogué, EIXOS Economic Observatory
Referències
Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America: Rationing social contact during the COVID-19 pandemic: Transmission risk and social benefits of US locations | Autors: Dr. Seth G. Benzell, Avinash Collis, Christos Nicolaides. | Publicació: Pnas.org
MIT News: “Which businesses should be open?” | Autor: Peter Dizikes | Publicació: News.mit.edu
How to predict covid19 impact on urban retail | Autor: David Nogué | Publicació: Geoawesomeness.com
Covid19 Impact on Barcelona Retail | Autor: David Nogué | Publicació: Geoawesomeness.com
Ocupació comercial de les ciutats catalanes (IATC) | Autor: Eixos.cat | Publicació: Gencat.cat
Espanya és el país que menys ajudes directes ha donat per la coronacrisi, segons el BCE | Autor: Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals | Publicació: ccma.cat
Informe de Cierre Líneas ICO Avales Covid-19 | Autor i Publicació: Instituto de Crédito Oficial Español.
ISNEXT Seguiment de l’activitat relacionada amb els fons provinents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència a Catalunya. | Autor i Publicació: Generalitat de Catalunya
Producte Interior Brut de Catalunya 2022 | Publicació: Idescat
Producto Interior Bruto España | Publicació: Instituto Nacional de Estadística
