Urban Living Lab

Plataforma abierta y transdisciplinar de reflexión sobre el territorio, la ciudad y sus ciudadanos.

¿CÓMO DINAMIZAR LOS LOCALES VACÍOS? [es-cat] | Moisès Jordi Pinatella

Facebooktwitterby feather

Uno de los principales problemas en los que se encuentran los ayuntamientos es hacer frente a la elevada presencia de locales comerciales vacíos en la trama urbana. En los últimos años la situación de crisis económica ha supuesto el cierre de muchos negocios. Igualmente, el fin de operaciones inmobiliarias iniciadas en la época del boom ha introducido en el mercado nuevos locales comerciales de difícil salida por su ubicación periférica. Aparte de los perjuicios económicos que ello conlleva para los propietarios, la proliferación de locales vacíos genera una situación de discontinuidad comercial y un riesgo de creciente desertificación de las calles y de los principales ejes.

En este artículo analizamos, a partir de la experiencia de Eixos.cat, ¿qué pasos debería seguir un ayuntamiento para dinamizar los locales vacíos? A nuestro entender estas estrategias deben partir necesariamente del conocimiento exhaustivo del entorno urbano donde se ubican los locales vacíos. Por ejemplo, no podemos adoptar las mismas políticas de dinamización y fomento de la ocupación de los locales vacíos en la calle Gran de Sant Andreu (Barcelona), en el barrio de Vullpalleres (Sant Cugat) o en el barrio de San Ildefonso (Cornellà de Llobregat).

Hemos estructurado los pasos a seguir en 3 fases:

1ª Fase: Elaborar un censo de locales vacíos y actividades económicas

Para empezar, hay que saber cuántos locales vacíos tenemos y dónde se ubican. Y la única manera de obtener esta información es a través del trabajo de campo, es decir con el conteo directo a pie de calle. Eixos.cat ha desarrollado una metodología que permite geolocalizar estos datos y publicarlos directamente en un sistema de información geográfica. Esta metodología se basa en utilizar el parcelario catastral para relacionar el número de local y la parcela. Eixos.cat ha censado, hasta el momento, más de 300.000 actividades económicas y locales vacíos, principalmente de Cataluña pero también del resto de España y de Portugal.

Censo de comercios y locales vacíos en el centro de Lleida

Censo de comercios y locales vacíos en el centro de Lleida

Pero si únicamente contabilizáramos los locales vacíos perderíamos una información muy útil para su dinamización. Por ello, en los censos de Eixos.cat se capturan y se geolocalizan todas las actividades económicas en planta baja para hacer una radiografía de la realidad económica del área. La clasificación de actividades que utiliza Eixos.cat -desagregada en un centenar de subsectores comerciales, industriales y de servicios- establece correspondencia con las que utilizan otras instituciones (CNAE, Servicio de Comercio Urbano de la Diputación de Barcelona, Plan territorial sectorial de equipamientos comerciales de la Generalitat, directorio de locales del Ayuntamiento de Barcelona …).

2ª Fase: Elaborar un diagnóstico sobre los locales vacíos a partir de indicadores

A partir del censo de locales vacíos y de actividades económicas, Eixos.cat genera indicadores que permiten su comparación con otros municipios y la desagregación a nivel de distrito, barrio y eje comercial. De esta manera podemos ofrecer un diagnóstico objetivo de la situación de los locales vacíos en todas las escalas territoriales y su evolución en el tiempo.

Los primeros dos indicadores que utilizamos hacen referencia directa a los locales vacíos:

INDICADORMEDIDAFÓRMULA
Índice de Aprovechamiento del Tejido ComercialOcupaciónLocales ocupados respeto al total de locales que admiten uso comercial
Índice de Precio de los Locales ComercialesPrecioPrecio del alquiler de los locales comerciales gestionados por API-Colegios y asociación de agentes inmobiliarios

El Índice de Aprovechamiento del Tejido Comercial (IATC) tiene una relación directa con la salud del comercio aunque también puede estar vinculado al modelo urbanístico (utilización de las plantas bajas para otros usos como aparcamiento o vivienda) o en las expectativas del propietario del local. Los estudios elaborados por el observatorio Eixos.cat han podido establecer un umbral del 80% de ocupación, por debajo del cual se considera que la situación empieza a ser problemática ya que se genera el riesgo de una creciente desertificación comercial. A menudo la situación es muy diferente en función del barrio: en Tarragona por ejemplo la Parte Alta y el Eixample tienen un Índice de Aprovechamiento del Tejido Comercial elevado mientras que los problemas en relación a la ocupación de locales vacíos se concentran en los barrios marítimos.

IATC en Tarragona, 2014

IATC a Tarragona, 2014

El Índice de Aprovechamiento del Tejido Comercial (IATC) ofrece una visión objetiva del valor de los locales según el sector inmobiliario. Hay que tener en cuenta que API-Colegios y asociación de agentes inmobiliarios agrupa al colectivo de agentes más numeroso de Cataluña y su oferta inmobiliaria está restringida a agentes homologados por la Generalitat. En consecuencia se trata de precios tasados de manera rigurosa. La combinación de los dos indicadores puede ofrecer información interesante: a menudo nos encontramos en barrios con un IATC muy bajo y un IPLC muy elevado. En estos casos estamos ante una sobrevaloración de la oferta inmobiliaria que habría que poner en conocimiento de los agentes inmobiliarios.

Eixos.cat utiliza también dos indicadores más que permiten calcular la dotación comercial del área a analizar y su capacidad de atracción, unas variables fundamentales para analizar qué tipo de salida podemos dar a los locales vacíos.

INDICADORMEDIDAFÓRMULA
Índice de Dotación ComercialDensidadNombre de establecimientos comerciales por cada 100 habitantes
Índice de Atracción ComercialAtracciónComercios que generan atracción (equipamientos para la persona y el hogar y cultura y ocio) respecto al total de locales ocupados

Así, por ejemplo, en los barrios con elevada densidad y atracción comercial hay que plantear nuevas actividades especializadas e innovadoras y evitar los ejes comerciales principales si se pretenden alcanzar precios asequibles. En cambio, en los barrios con baja densidad y atracción comercial hay que situarse en los ejes principales y buscar oportunidades de negocio en sectores cotidianos que cubran necesidades concretas y localizadas.

3ª Fase: Definir medidas de dinamización de los locales vacíos

A partir de la información que nos dan los indicadores podemos diseñar el mejor tipo de estrategia para dinamizar los locales vacíos del área estudiada. Si la ciudad o el barrio donde nos encontramos goza de una buena salud comercial, las medidas de dinamización de los locales vacíos pueden ser relativamente simples y probablemente será suficiente en acciones de promoción comercial o de microcirugía urbana. Si, por el contrario, hemos detectado problemáticas serias, serán necesarias medidas más drásticas que conlleven cambios urbanísticos sustanciales, acuerdos con los agentes inmobiliarios o estímulos a los ciudadanos interesados en desarrollar una actividad.

En concreto distinguimos tres tipos de medidas que pueden ayudar a la dinamización de los locales vacíos:

  1. Urbanísticas:

– Flexibilización de usos en las plantas bajas: a menudo las normativas urbanísticas son estrictas y sólo permiten los usos comerciales en plantas bajas en detrimento de la vivienda, el aparcamiento o incluso las actividades de servicios y oficinas aduciendo, acertadamente, que estos usos rompen la continuidad comercial. Sin embargo, si en determinadas áreas se detecta un número importante de locales vacíos, hay que valorar la posibilidad de flexibilizar la normativa para permitir usos no comerciales en planta baja en calles secundarias y concentrar los comercios a los ejes principales. Hay, en todo caso, que hacer un estudio cuidadoso para que esta flexibilización no perjudique el potencial de los ejes comerciales.

– Mejora de la vía pública: las actuaciones de peatonalización, ampliación de aceras, iluminación, señalización… mejoran las condiciones de la calle y favorecen el comercio. Hay que concentrar los recursos en aquellos ejes y barrios en los que hemos detectado más problemas y queremos cambiar la situación.

  1. Inmobiliarias:

– Intermediación entre propietarios y emprendedores: en aquellos barrios donde se detectan más problemáticas en relación a los locales vacíos los ayuntamientos pueden adoptar un papel activo y crear una bolsa de locales vacíos con condiciones especiales. Mediante este tipo de programas -que se desarrollan en ciudades como Girona, Granollers o Igualada- los propietarios del local ofrecen un precio por debajo del mercado y los emprendedores reciben ayuda técnica y económico del Ayuntamiento. En este marco el Ayuntamiento, como intermediador, se ofrece como garante del cobro del alquiler por parte del propietario.

– Estudios de localización: Hay un buen número de ciudadanos que se dirigen al Ayuntamiento porque quieren desarrollar algún tipo de negocio en la ciudad, pero no tienen demasiado claro ni el tipo de negocio ni la ubicación. En este caso los consistorios los pueden ofrecer estudios de localización que identifiquen oportunidades de negocios en un área a partir del cruce de las diversas capas de información útiles para tomar la decisión (indicadores de densidad y atracción, competencia, proveedores, centralidad, presencia y precios de los locales en venta o alquiler, características socioeconómicas del barrio, nichos de mercado, detección de necesidades no cubiertas …). Estos estudios también pueden ser ofrecidos a los jefes de expansión de franquicias. Eixos.cat ofrece este servicio a los ayuntamientos.

Ejemplo de estudio de localización

-Estudios de viabilidad de los locales: Otra posibilidad es que el Ayuntamiento se ponga en contacto con los propietarios menos motivados a alquilar su local (en algunos casos por malas experiencias previas) y les ofrezca un estudio de viabilidad que permita saber qué tipo de actividad sería posible teniendo en cuenta la normativa urbanística y ambiental, las características del local y el tipo de negocios del entorno. En función de este estudio se puede elaborar un presupuesto orientativo de lo que costaría hacer la reforma. A partir de aquí el Ayuntamiento pondrá en contacto el propietario con ciudadanos que quieran desarrollar una actividad adecuada en el local. Eixos.cat ofrece este servicio en colaboración con la ingeniería OTP.

  1. Comunicativas:

-Publicación de los locales vacíos y disponibles: Una herramienta muy útil es publicar la información sobre los locales vacíos, en venta en plataformas web para que todas aquellas personas o franquicias interesadas puedan acceder a toda la oferta. Para ofrecer una información adicional muy útil para quien quiere desarrollar una actividad habría que incluir los siguientes aspectos:

-Opciones de búsqueda: por mapa, por precio, por superficie y por venta o alquiler.

-Mapificación de la normativa urbanística del municipio en relación a los usos de las plantas bajas

-Localización de las actividades comerciales situadas en el entorno de los locales vacíos

Eixos.cat desarrolla diversas plataformas que ofrecen información sobre los locales vacíos y las actividades económicas de las ciudades: MolletNegocisBizTarragonaProMontcadaViladecansNegocis,DespiNegocis i FigueresNegocis

Ámbito de locales de MolletNegocis

Ámbito de locales de MolletNegocis

– Jornadas de puertas abiertas: Otra iniciativa interesante consiste en organizar jornadas de puertas abiertas para que los potenciales interesados en abrir un negocio visiten los locales vacíos. Se pueden acompañar de actividades complementarias como visitas culturales, degustaciones, exposiciones de arte … Es el caso de las jornadas “Levantamos las persianas” que organiza el Departamento de Territorio y Sostenibilidad en varios núcleos antiguos de municipios que forman parte de la Red de barrios con Proyectos.

– Relocalización de actividades en planta baja: Una oportunidad interesante para la ocupación de los locales vacíos es conseguir que las actividades económicas (como por ejemplo los servicios educativos privados o los consultorios médicos) que a menudo se sitúan en planta piso tomen la decisión de localizarse en una planta baja. La rebaja en los últimos años de los precios de los locales comerciales puede hacer viable esta solución. Se pretende así solucionar la problemática de los locales vacíos, dinamizar ejes comerciales en declive y mejorar la visibilidad de la actividad económica. Los ayuntamientos pueden diseñar una campaña comunicativa que promueva este escenario.

En definitiva, sólo a partir de un conocimiento exhaustivo y comparado de la realidad del comercio del municipio se pueden desarrollar acciones de dinamización de locales vacíos adecuadas a la realidad de cada municipio, de cada distrito, de cada barrio y de cada eje comercial.

Moisès Jordi Pinatella

P.D. Este artículo se publicó el 2 de Junio del 2014 en la web “Eixos.cat Economic observatory

COM DINAMITZAR ELS LOCALS BUITS?

[versió en català]

Un dels principals problemes en què es troben els ajuntaments és fer front a l’elevada presència de locals comercials buits a la trama urbana. En els darrers anys la situació de crisi econòmica ha comportat el tancament de molts negocis. Igualment, l’acabament d’operacions immobiliàries iniciades en l’època del boom ha introduït al mercat nous locals comercials de difícil sortida per la seva ubicació perifèrica. A part dels perjudicis econòmics que aquest fet comporta pels propietaris, la proliferació de locals buits genera una situació de discontinuïtat comercial i un risc de creixent desertificació dels carrers i dels principals eixos.

En aquest article analitzem, a partir de l’experiència d’Eixos.cat, quins passos hauria de seguir un ajuntament per dinamitzar els locals buits. Al nostre entendre aquestes estratègies han de partir, necessàriament, del coneixement exhaustiu de l’entorn urbà on s’ubiquen els locals buits. Per exemple, no podem adoptar les mateixes polítiques de dinamització i foment de l’ocupació dels locals buits en el carrer Gran de Sant Andreu (Barcelona), en el barri de Vullpalleres (Sant Cugat del Vallès) o en el barri de Sant Ildefons (Cornellà de Llobregat).

Hem estructurat els passos a seguir en 3 fases:

1a Fase: Elaborar un cens de locals buits i activitats econòmiques

Per començar, cal saber quants locals buits tenim i on se situen. I l’única manera d’obtenir aquesta informació és a través del treball de camp, és a dir amb el comptatge directe a peu de carrer. Eixos.cat ha desenvolupat una metodologia que permet geolocalitzar aquestes dades i publicar-les directament en un sistema d’informació geogràfica. Aquesta metodologia es basa en utilitzar el parcel·lari cadastral per relacionar el número de local i la parcel·la. Eixos.cat ha censat, fins el moment, més de 300.000 activitats econòmiques i locals buits, principalment de Catalunya però també de la resta d’Espanya i de Portugal.

Cens de comerços i locals buits al centre de Lleida

Cens de comerços i locals buits al centre de Lleida

Però si únicament comptabilitzéssim els locals buits perdríem una informació molt útil per a la seva dinamització. Per això, en els censos d’Eixos.cat es capturen i es geolocalitzen totes les activitats econòmiques en planta baixa per tal de fer una radiografia de la realitat econòmica de l’àrea. La classificació d’activitats que utilitza Eixos.cat -desagregada en un centenar de subsectors comercials, industrials i de serveis- estableix correspondència amb les que utilitzen altres institucions (CNAE, Servei de Comerç Urbà de la Diputació de Barcelona, Pla territorial sectorial d’equipaments comercials de la Generalitat, directori de locals de l’Ajuntament de Barcelona…).

2a Fase: Elaborar una diagnosi sobre els locals buits a partir d’indicadors

A partir del cens de locals buits i d’activitats econòmiques, Eixos.cat genera indicadors que permeten la seva comparació amb altres municipis i la desagregació a escala de districte, barri i eix comercial. D’aquesta manera podem oferir una diagnosi objectiva de la situació dels locals buits a totes les escales territorials i la seva evolució en el temps.

Els primers dos indicadors que utilitzem fan referència directa als locals buits:

INDICADORMESURAFÓRMULA
Índex d’Aprofitament del Teixit Comercial OcupacióLocals ocupats respecte el total de locals que admeten ús comercial
Índex de Preu dels Locals ComercialsPreuPreu de lloguer dels locals comercials gestionats per API-Col·legis i associació d’agents immobiliaris

L’Índex d’Aprofitament del Teixit Comercial (IATC) té una relació directa amb la salut del comerç per bé que també pot estar vinculat al model urbanístic (utilització de les plantes baixes per altres usos com aparcament o habitatge) o a les expectatives del propietari del local. Els estudis elaborats per l’observatori Eixos.cat han pogut establir un llindar del 80% d’ocupació, per sota del qual es considera que la situació comença a ser problemàtica ja que es genera el risc d’una creixent desertificació comercial. Sovint la situació és molt diferent en funció del barri: a Tarragona per exemple la Part Alta i l’Eixample tenen un Índex d’Aprofitament del Teixit Comercial elevat mentre que els problemes en relació a l’ocupació de locals buits es concentren als barris marítims.

IATC a Tarragona, 2014

IATC a Tarragona, 2014

L’Índex de Preu dels Locals Comercials (IPLC) ofereix una visió objectiva del valor dels locals segons el sector immobiliari. Cal tenir en compte que API-Col·legis i associació d’agents immobiliaris agrupa el col·lectiu d’agents més nombrós de Catalunya i la seva oferta immobiliària està restringida a agents homologats per la Generalitat. En conseqüència es tracta de preus taxats de manera rigorosa. La combinació dels dos indicadors pot oferir informació interessant: sovint ens trobem en barris amb un IATC molt baix i un IPLC molt elevat. En aquests casos estem davant d’una sobrevaloració de l’oferta immobiliària que caldria posar en coneixement dels agents immobiliaris.

Eixos.cat utilitza també dos indicadors més que permeten calcular la dotació comercial de l’àrea a analitzar i la seva capacitat d’atracció, unes variables fonamentals per analitzar quin tipus de sortida podem donar als locals buits.

INDICADORMESURAFÓRMULA
Índex de Dotació ComercialDensitatNombre d’establiments comercials per cada 100 habitants
Índex d’Atracció ComercialAtraccióComerços que generen atracció (equipaments per a la persona i llar i cultura i lleure) respecte el total de locals ocupats

Així, per exemple, en els barris amb elevada densitat i atracció comercial cal plantejar noves activitats especialitzades i innovadores i evitar els eixos comercials principals si es pretenen assolir preus assequibles. En canvi, als barris amb baixa densitat i atracció comercial cal situar-se en els eixos principals i cercar oportunitats de negoci en sectors quotidians que cobreixin necessitats concretes i localitzades.

3a Fase: Definir mesures de dinamització dels locals buits

A partir de la informació que ens donen els indicadors podem dissenyar el millor tipus d’estratègia per dinamitzar els locals buits de l’àrea estudiada. Si la ciutat o el barri on ens trobem gaudeix d’una bona salut comercial, les mesures de dinamització dels locals buits poden ser relativament simples i probablement n’hi haurà prou en accions de promoció comercial o de microcirurgia urbana. Si, pel contrari, hem detectat problemàtiques serioses, caldran mesures més dràstiques que comportin canvis urbanístics substancials, acords amb els agents immobiliaris o estímuls als ciutadans interessats en desenvolupar una activitat.

En concret distingim tres tipus de mesures que poden ajudar a la dinamització dels locals buits:

  1. Urbanístiques:

– Flexibilització d’usos a les plantes baixes: sovint les normatives urbanístiques són estrictes i només permeten els usos comercials en plantes baixes en detriment de l’habitatge, l’aparcament o fins i tot les activitats de serveis i oficines adduint, encertadament, que aquests usos trenquen la continuïtat comercial. Tanmateix, si en determinades àrees es detecta un nombre important de locals buits, cal valorar la possibilitat de flexibilitzar la normativa per permetre usos no comercials en planta baixa a carrers secundaris i concentrar els comerços als eixos principals. Cal, en tot cas, fer un estudi acurat per tal que aquesta flexibilització no perjudiqui el potencial dels eixos comercials.

– Millora de la via pública: les actuacions de peatonalització, ampliació de voreres, il·luminació, senyalització… milloren les condicions del carrer i afavoreixen el comerç. Cal concentrar els recursos en aquells eixos i barris en els que hem detectat més problemes i volem capgirar la situació.

  1. Immobiliàries:

– Intermediació entre propietaris i emprenedors: en aquells barris on es detecten més problemàtiques en relació als locals buits els ajuntaments poden adoptar un paper actiu i crear una borsa de locals buits amb condicions especials. Mitjançant aquest tipus de programes -que es desenvolupen a ciutats com Girona, Mollet del Vallès o Igualada- els propietaris del local ofereixen un preu per sota del mercat i els emprenedors reben ajut tècnic i econòmic de l’Ajuntament. En aquest marc l’Ajuntament, com a intermediador, s’ofereix com a garant del cobrament del lloguer per part del propietari.

– Estudis de localització: Hi ha un bon nombre de ciutadans que s’adrecen a l’Ajuntament perquè volen desenvolupar algun tipus de negoci a la ciutat, però no tenen massa clar ni el tipus de negoci ni l’ubicació. En aquest cas els consistoris els poden oferir estudis de localització que identifiquin oportunitats de negocis en una àrea a partir del creuament de les diverses capes d’informació útils per prendre la decisió (indicadors de densitat i atracció, competència, proveïdors, centralitat, presència i preus dels locals en venda o lloguer, característiques socioeconòmiques del barri, nínxols de mercat, detecció de necessitats no cobertes…). Aquests estudis també poden ser oferts als caps d’expansió de franquícies. Eixos.cat ofereix aquest servei als ajuntaments.

Exemple d'estudi de localització

Exemple d’estudi de localització

– Estudis de viabilitat dels locals: Una altra possibilitat és que l’Ajuntament es posi en contacte amb els propietaris menys motivats a llogar el seu local (en alguns casos per males experiències prèvies) i els ofereixi un estudi de viabilitat que permeti saber quin tipus d’activitat hi seria possible tenint en compte la normativa urbanística i ambiental, les característiques del local i el tipus de negocis de l’entorn. En funció d’aquest estudi es pot elaborar un pressupost orientatiu del que costaria fer la reforma. A partir d’aquí l’Ajuntament posarà en contacte el propietari amb ciutadans que vulguin desenvolupar una activitat adient al local. Eixos.cat ofereix aquest servei en col·laboració amb l’enginyeria OTP.

  1. Comunicatives:

– Publicació dels locals buits i disponibles: Una eina molt útil és publicar la informació sobre els locals buits, en venda i lloguer en plataformes web per tal que totes aquelles persones o franquícies que hi estiguin interessades puguin accedir a tota l’oferta. Per tal d’oferir una informació addicional molt útil per qui vol desenvolupar una activitat caldria incloure-hi els següents aspectes:

-Opcions de cerca: per mapa, per preu, per superfície i per venda o lloguer.

-Mapificació de la normativa urbanística del municipi en relació als usos de les plantes baixes

-Localització de les activitats comercials situades a l’entorn dels locals buits

Eixos.cat desenvolupa diverses plataformes que ofereixen informació sobre els locals buits i les activitats econòmiques de les ciutats: MolletNegocisBizTarragonaProMontcadaViladecansNegocis, DespiNegocis i FigueresNegocis

Àmbit de locals de MolletNegocis

Àmbit de locals de MolletNegocis

– Jornades de portes obertes: Una altra iniciativa interessant consisteix en organitzar jornades de portes obertes per tal que els potencials interessats en obrir un negoci visitin els locals buits. Es poden acompanyar d’activitats complementàries com visites culturals, degustacions, exposicions d’art…  És el cas de les jornades “Aixequem les persianes” que organitza el Departament de Territori i Sostenibilitat en diversos nuclis antics de municipis que formen part de la Xarxa de Barris amb Projectes.

– Relocalització d’activitats a planta baixa: Una oportunitat interessant per a l’ocupació dels locals buits és aconseguir que les activitats econòmiques (com per exemple els serveis educatius privats o els consultoris mèdics) que molt sovint se situen en planta pis prenguin la decisió de localitzar-se en una planta baixa. La rebaixa en els últims anys dels preus dels locals comercials pot fer viable aquesta solució. Es pretén així solucionar la problemàtica dels locals buits, dinamitzar eixos comercials en declivi i millorar la visibilitat de l’activitat econòmica. Els ajuntaments poden dissenyar una campanya comunicativa que promogui aquest escenari.

En definitiva, només a partir d’un coneixement exhaustiu i comparat de la realitat del comerç del municipi es poden desenvolupar accions de dinamització de locals buits adequades a la realitat de cada municipi, de cada districte, de cada barri i de cada eix comercial.

Moisès Jordi Pinatella

P.D. Aquest article va ser publicat el 2 de Juny del 2014 a la web “Eixos.cat Economic observatory

About Moisès Jordi Pinatella

Moisès Jordi Pinatella. Analista a EIXOS. Economic Observatory. Llicenciat en Ciències Ambientals per la Universitat de Girona i Diploma d’Estudis Avançats en Ordenació del Territori. Ha estat professor associat del Departament de Geografia de la Universitat de Girona i ha participat en diversos projectes vinculats a la planificació del territori i la promoció econòmica local. Actualment és analista a EIXOS. Economic Observatory, coordina l’Observatori de projectes i debats territorials de Catalunya (Societat Catalana d’Ordenació del Territori, Institut d’Estudis Catalans) i col•labora amb diversos mitjans com la Revista de Girona o Sotenible.cat.

One Comment on “¿CÓMO DINAMIZAR LOS LOCALES VACÍOS? [es-cat] | Moisès Jordi Pinatella

  1. Pingback: Eixos a la premsa | EIXOS Economic Observatory

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

colabora

Esta plataforma está abierta a la colaboración de cualquier persona o organización interesada en la investigación sobre el territorio y los entornos urbanos.
escríbenos en urbanlivinglab.net@gmail.com

archivos

Social Media

Visit Us On TwitterVisit Us On Facebook

Twitter

Visit Us On TwitterVisit Us On Facebook